mama silvestre f. Femella amb un o més fills, que cria de manera conscient però instintiva, i lliure dels valors i normes sobre la criança establerts en una societat.

Aquesta és la definició que he decidit donar a “mama silvestre” i que explica, per tant, perquè és aquest i no un altre el nom del blog que avui començo. No fan falta més explicacions sobre el significat de “mama”, simplement és la manera col·loquial que utilitzem en lloc de “mare”, tant en català com en altres llengües. “Silvestre” té dos significats, ambdós apropiats pel tema del blog.

La primera entrada per “silvestre”, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és “Pertanyent als boscos, que es cria naturalment als boscos i als camps”. Tot i que jo, i probablement totes les mares que llegiran aquest blog, no vivim al bosc, sí que podem prendre decisions sobre la maternitat imaginant què faríem si realment hi visquéssim. Sovint, quant haig de decidir com afrontar una nova situació com a mare, em trobo preguntant-me “Què faria si visquéssim al bosc?”. Encara que en moltes ocasions decideixi no fer allò que faria si visqués al bosc, aquesta pregunta em permet reflexionar i escollir la resposta de forma conscient i no simplement triar de manera automàtica allò que és acceptat a la societat on visc o el que fan les persones que conec, o el que he llegit en tal llibre.

La segona entrada de “silvestre” és “Mancat de cultura”. Potser sembla una mica radical, ja que acostumem a confondre ser culte per ser savi i fins i tot per ser intel·ligent, i per tant, “Mancat de cultura” sona força malament; però és la definició perfecte per les meves idees sobre la maternitat (quan parlo de cultura em refereixo sobretot a la següent definició: Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble). Tant les necessitats dels nadons com l’instint matern són productes de l’evolució, i són el que són per tal de garantir la supervivència de l’espècie en el medi on ha evolucionat. Les persones d’avui dia no som diferents als humans caçadors recol·lectors que van viure fa milers d’anys, i per tant, les condicions que han garantit un desenvolupament físic i emocional dels infants òptim són les mateixes. És a dir, les necessitats dels nadons i l’instint matern continuen profundament lligats, independentment de l’entorn i de la cultura de la societat on visquem. Substituir els instints per valors o normes culturals és perillós ja que no podem saber quin impacte tindran en el desenvolupament dels infants.

Tot i pensar en la maternitat com un procés instintiu, també he volgut deixar clar que ho veig com un procés conscient. Deixar fluir l’instint no significa no reflexionar sobre les decisions que es prenen. Les meves idees sobre la maternitat també van molt lligades a la reflexió i a la consciència. Escoltar l’instint no és contradictori amb ser conscients del que fem i perquè ho fem, i en pensar en les conseqüències de les nostres eleccions. La consciència ens permet ser més coherents, viure més cada moment i gaudir més de la maternitat.